sábado, 7 de enero de 2012

El Gran Dictador

Fent memòria a un vídeo que vaig veure l'any passat, he vist com un fragment on es pronuncia un discurs és molt relacionable amb molt del que crec en aquest moment. Aquest és un fragment de "El Gran Dictador" de Charles Chaplin on expressa diverses crítiques del moment.
Vos adjunto el vídeo del discurs, que ha estat considerat un dels millors discursos de la història, relacionable a l'actualitat, tot i que fa 70 anys que va ser realitzat. Espero que el gaudiu tant com jo. 





"Lo siento, pero no quiero ser emperador. No es lo mío. No quiero gobernar o conquistar a nadie. Me gustaría ayudar a todo el mundo, si fuera posible: a judíos, gentiles, negros, blancos. Todos nosotros queremos ayudarnos mutuamente. Los seres humanos somos así. Queremos vivir para la felicidad y no para la miseria ajena. No queremos odiarnos y despreciarnos mutuamente. En este mundo hay sitio para todos. Y la buena tierra es rica y puede proveer a todos.El camino de la vida puede ser libre y bello; pero hemos perdido el camino. La avaricia ha envenenado las almas de los hombres, ha levantado en el mundo barricadas de odio, nos ha llevado al paso de la oca a la miseria y a la matanza. Hemos aumentado la velocidad. Pero nos hemos encerrado nosotros mismos dentro de ella. La maquinaria, que proporciona abundancia, nos ha dejado en la indigencia. Nuestra ciencia nos ha hecho cínicos; nuestra inteligencia, duros y faltos de sentimientos. Pensamos demasiado y sentimos demasiado poco. Más que maquinaria, necesitamos humanidad. Más que inteligencia, necesitamos amabilidad y cortesía. Sin estas cualidades, la vida será violenta y todo se perderá.El avión y la radio nos han aproximado más. La verdadera naturaleza de estos adelantos clama por la bondad en el hombre, clama por la fraternidad universal, por la unidad de todos nosotros. Incluso ahora, mi voz está llegando a millones de seres de todo el mundo, a millones de hombres, mujeres y niños desesperados, víctimas de un sistema que tortura a los hombres y encarcela a las personas inocentes. A aquellos que puedan oírme, les digo: “No desesperéis”.La desgracia que nos ha caído encima no es más que el paso de la avaricia, la amargura de los hombres, que temen el camino del progreso humano. El odio de los hombres pasará, y los dictadores morirán, y el poder que arrebataron al pueblo volverá al pueblo. Y mientras los hombres mueren, la libertad no perecerá jamás.Soldados. No os entreguéis a esos bestias, que os desprecian, que os esclavizan, que gobiernan vuestras vidas; decidles lo que hay que hacer, lo que hay que pensar y lo que hay que sentir. Que os obligan a hacer la instrucción, que os tienen a media ración, que os tratan como a ganado y os utilizan como carne de cañón. No os entreguéis a esos hombres desnaturalizados, a esos hombres-máquina con inteligencia y corazones de máquina. Vosotros no sois máquinas. Sois hombres. Con el amor de la humanidad en vuestros corazones. No odiéis. Sólo aquellos que no son amados odian, los que no son amados y los desnaturalizados.Soldados. No luchéis por la esclavitud. Luchad por la libertad. En el capítulo diecisiete de san Lucas está escrito que el reino de Dios se halla dentro del hombre, no de un hombre o de un grupo de hombres, sino de todos los hombres. En vosotros. Vosotros, el pueblo tenéis el poder, el poder de crear máquinas. El poder de crear felicidad. Vosotros, el pueblo, tenéis el poder de hacer que esta vida sea libre y bella, de hacer de esta vida una maravillosa aventura. Por tanto, en nombre de la democracia, empleemos ese poder, unámonos todos. Lucharemos por un mundo nuevo, por un mundo digno, que dará a los hombres la posibilidad de trabajar, que dará a la juventud un futuro y a los ancianos seguridad.Prometiéndoos todo esto, las bestias han subido al poder. Pero mienten. No han cumplido esa promesa. No la cumplirán. Los dictadores se dan libertad a sí mismos, pero esclavizan al pueblo. Ahora, unámonos para liberar el mundo, para terminar con las barreras nacionales, para terminar con la codicia, con el odio y con la intolerancia. Luchemos por un mundo de la razón, un mundo en el que la ciencia y el progreso lleven la felicidad a todos nosotros. Soldados, en nombre de la democracia, unámonos."

jueves, 29 de diciembre de 2011

La opinión pública sobrediensiona el número real de immigrantes.

Després d'aquestes petites vacances de Nadal, tornem a posar-nos a fer una mica de feina!

Fa unes setmanes, navegant per diferents pàgines web vaig trobar una notícia que em va sorprendre i m'agradaria poder compartir amb vosaltres.

Es tracta d'una notícia del diari online público.es que mostra diversos estudis que confirmen que les persones tendeixen a exagerar el número d'immigrants que viuen actualment al seu país.

Com tots sabem, és un fet innegable que el nivell de població immigrada és superior a la de fa alguns anys, però aquest fet no té res a veure amb l'opinió pública de cada país.


D'aquest article m'agradaria destacar algunes de les dades que es mostren:


  • Es sol sobredimensionar el número real d'immigrants en un 300 per cent al número real.
  • A Espanya, la població considera que el percentatge de persones immigrants és del 21%, mentre que en realitat, només són un 14%.
  • Un de cada tres immigrants entren a un altre país amb els papers en regla.
  • Uns factors que determina molt l'actitud dels residents cap als residents d'origen estranger són la situació econòmica i els nivells d'atur del país, així com també la situaci´socio-econòmica pròpia, l'edat i el nivell educatiu de les persones.
  • Relacionat amb el punt anterior i, basant-se en un estudi realitzat a Austràlia, Appave va dir que el perfil d epersones més negatives davant l'immigració són:
      • persones majors de 65 anys
      • persones sense educació superior
      • persones sense formació especialitzada
      • persones que s'identifiquen amb una religió, però no la practiquen.

Per tant, considero que els prejudicis formen part molt important en la opinió pública sobre temàtiques d'aquest caire i que aquests, molts cops estan molt lluny de la realitat. La pregunta que us llenço és: com es podria aconseguir una imatge real del que ens envolta si estem condicionats tant pels nostres prejudicis com pels medis de televisió, que sovint condicionen i manipulen els nostres pensaments?

miércoles, 14 de diciembre de 2011

Martin Luther King



"Con frecuencia, los hombres se odian unos a otros porque se tienen miedo; tienen miedo porque no se conocen; no se conocen porque no se pueden comunicar; no se pueden comunicar porque están separados."

Martin Luther King,JR


Ara que acaba l'assignatura, veig convenient parlar de Martin Luther King, un pastor d'Estats Units de l'esglesia bautista, Premi Nobel de la Pau al 1964.

Crec que és important parlar d'aquest home, ja que va ser un dels grans lluitadors pels Drets Civils per tots els afroamericans. La seva fita principal era acabar amb la discriminació racial que es donava amb mètodes no agressius. Els seus principis el portaven a lluitar pel dret a vot, a la no discriminació i els drets bàsics per tots els homes i dones negres dels Estats Units. Per tant, volia posar fi a la segregació racial a les escoles públiques, una legislació dels drets civils, una consideració de la violencia policial, un salari mínim de dos dòlars per cada treballador, sense considerar el color de la seva pell, entre moltes d'altres fites que es va marcar.

Personalment, de totes les accions que va realitzar Martin Luther King, crec que s'haurien de destacar especialment dues:
  • Boicot d'autobusos a Montgomery: com la majoria de vosaltres sabeu, a Estats Units hi havia tanta segregació que blancs i negres no anaven junts per la vorera dels carrers, no anaven a restaurants junts, no anaven als mateixos serveis i tampoc es podien asseure junts als autobusos. Aquest boicot fa referència, doncs, a la segrecació als autobusos més concretament. Un dia qualsevol una dona, Rosa Parks, es va negar a cedir el seu seient a una persona blanca. Va ser detinguda i engarjolada per aquest motiu i la cap del Consell Polític de la Dona, Jo Ann Robinson va ser una crida a totes les persones negres. Es va aconseguir que la majoria de persones de color no agafessin aquest transport públic durant molt de temps. Aquest boicot als serveis públics va acabar ràcies a una decisió de la Cort Suprema dels Estats Units dia 13 de novembre de 1956 que va declarar ilegal tot tipus de segregació als autobusos, restaurants, escoles i molts d'altres llocs públics.
  • I have a dream: un disurs que va fer amb la pretensió de conscienciar a les persones de la importància dels drets civils. Cal tenir en compte que els drets que el seu moviment reclamava, finalment van ser aprovats gràcies a la promulagació de diverses lleis.

Per tot això, i molt més, Martin Luther King Jr és considerat encara un exemple de vida que va lluitar pels seus principis. Va lluitar per aconseguir una nova vida per tots els de la seva raça. Cada 17 de gener, quan es commemori el sue dia, s'hauria de recordar l'amor i el respecte cap als demés, sense tenir en compte la raça.

sábado, 10 de diciembre de 2011

"Un clérigo islámico dice que la mujer no debe acercarse a plátanos y pepinos"



Llegint Europapress.es, he trobat una notícia realment sorprenent:

Un clergue islàmic ha considerat que les dones no hauríem de poder estar a prop de plàtans, cogombres, pastanagues i carbassons per evitar que tinguem pensament sexuals impropis deguts a les semblances amb l'òrgan sexual masculí...


Comento aquesta notícia en un blog "d'interculturalitat i immigració" perquè, tot i que em considero prou tolerant, no sabia que els nivell de control del Déu islàmic era tant poderós per evitar que les dones comprem o consumim aquests elements, però sembla ser que aquí TOT és possible! No sé què passarà amb la nostra nutrició, però bé, us deixo l'enllaç directe a l'article, però crec que amb això, està tot dit... Passeu una bona estona! 



http://www.europapress.es/internacional/noticia-europa-clerigo-islamico-dice-mujer-no-debe-acercarse-platanos-pepinos-evitar-pensamientos-sexuales-20111207184613.html

miércoles, 7 de diciembre de 2011

'Quería saber qué se siente al acuchillar a una negra'

Aquests dies, he trobat per casualitat una notícia del 28/11/2011 que explica com una dona nigeriana que es dedica a la prostitució va ser agredida per un noi de 21 anys, només perquè volia saber què es sentia en apunyalar a una dona de color. Una punyalada per l'esquena! Em sembla que molts cops aquest tipus de notícies queden ocultes. Aquest tipus de notícies em porten a preguntar-me fins on arriba l'estupidesa humana.

Sense més, deixo aquí l'enllaç per si algú vol llegir la notícia i poder comentar tot el que us suggereix:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/28/madrid/1322487935.html

martes, 6 de diciembre de 2011

Prejudicis en temps de Nadal

Fa aproximadament una setmana, per les notícies va sortit en diversos canals de televisió que un jove havia tornat uns 400 dècims de Nadal que s'havien extraviat sense demanar res a canvi i sense identificar-se. M'ha sobtat el tractament que s'ha fet de la notícia en diverses cadenes i que només en una, s'hagi comentat la nacionalitat del protagonista d'aquesta història.  

No seria un cas a destacar si no fos perquè aquests 400 dècims estaven valorats en 8.000€ i la persona que els va trobar en fos conscient. És impressionant la reacció de molts dels veïns de Sant Francisco en assabentar-se que la persona que havia retornat els dècims era de nacionalitat marroquí. 

Fa una setmana havia estat impossible identificar aquest home, que va demanar que no es fes cap tipus de ressó d'aquesta història. A dia d'avui, aquest home ja s'ha reconegut i es veu que és propietari d'una perruqueria a Bilbao. Aquest considera que "Cuando algo no te pertenece, hay que buscar a su dueño". Només fa un any que va arribar a Espanya, i és admirable la seva integració. El seu nivell de castellà, és molt més bo que molts dels nostres. 



Sé que és una mica utòpic, però m'agradaria pensar que, almenys en aquest petit barri, no es considera que les persones de diferent nacionalitat tenen la tendència a "agafar allò que no és seu" com comentaven algunes de les veïnes en algun d'aquests canals de notícies. 

Us deixo aquí l'enllaç d'antena3 quan ja s'ha descobert qui era el jove de nacionalitat marroquí, Abdalá. 




domingo, 4 de diciembre de 2011

El Color Púrpura (1885):

Aquest cap de setmana he vist una pel·lícula que m'ha agradat força que he volgut compartir amb vosaltres. 
Aquesta és “El Color Púrpura” de Steven Spielberg.

Aquesta pel·lícula es basa en una novel·la d'Alice Walker que es situa al segle XX als Estats Units. "El Color Púrpura" narra la història de cinc dones de color que viuen diferents formes d'esclavització de la dona, el maltractament, l'abús físic, la discriminació, la soletat, la separació d'éssers estimats, es tracta el tema del creixement personal enfront de les dificultats, de les crisis emocionals, en un context racista i discriminant. 









Personalment aquesta pel·lícula m'ha agradat molt i m'he sentit constantment en presió. És una pel·lícula dura i una mica melodramàtica. Tot i que aquesta tracta la història de cinc dones diferents, es centra en la vida de Celie, una noia de color de 14 anys que està embaraçada del seu pare, que després dóna en adoció els dos fills que té amb la seva filla. Tota la seva vida, Celie s'ha d'enfrontar a grans penúries i, mitjançant la lectura anirà descobrint en sentit de la llibertat, de conèixer el món, buscant-se un petit lloc en la societat. Mica en mica, aquestes conc dones s'aniran alliberant de les esclavituts que tenen gràcies als seus relats de vida, al coneixement i per l'independència que adquireixen.

Deixo aquí un enllaç del trailer de 1885. Està en anglès, però ho tradueixo:
El Color Púrpura: Una història americana per al món sencer. Tracta de la vida, de l'amor, tracta de nosaltres. Sempre la recordaràs. Es presenten els personatges: l'amo,  Shug Avery ,Vieux monsieur , Nettie , Harpo, Squeak , Sofia i Celie.

Mai oblidaràs el Color Púrpura:

                                            
D'aquesta pel·lícula, m'agradaria destacar aquesta part, quan la senyora Sofia (Oprah Winfrey), es nega a ser l'esclava de la dona de l'alcalde. L'aclcalde la pega per la seva resposta i ella, que mai d'havia doblegat per ningú abans, el pega al carrer, davant de tothom. La gent del poble es torna loca, l'acorralen, l'autoritat la pega i se l'emporten a la presó. Crec que és un vídeo molt gràfic per entendre tot el que les persones de color han hagut de fer: http://www.youtube.com/watch?v=Iy2GKyD2IoQ
Finalment m'agradaria que li donessiu un cop d'ull, perquè realment val la pena! Ja em direu el què!