En l'entrada d'avui, em centraré amb els Skinhead Vinlanders, un club social de caps rapats (skinheads) racistes, la majoria amb antecedents penals. Principalment aquests es troben a Arizona però també tenen una gran reputació per tots els Estats Units en general. Aquest "club social" té per objectiu educar a les noves generacions en contra de tota persona de color i, sovint recluten joves de per tot l'estat per poder lluitar per la seva causa.
Com pot una persona com nosaltres arribar al punt de sentir aquest odi per les persones de color? Quina educació han rebut aquestes persones? Sincerament, no acabo d'entendre quin és el seu problema i tampoc del que s'estan intentant defensar. Buscant més informació sobre aquest tema, he trobat el cas de Bryon Widner, un jove americà que va formar part d'aquest grup durant molts d'anys. Ara que ha madurat, ha vist quan equivocat estava i la incoherència de la seva missió. Aquest, com molts dels skinheads racistes, exposen la seva filosofia de vida mitjançant el seu cos, a través de diversos tatuatges. En el cas de Bryon, al sentir-se tant arrepentit dels seus actes i, veient els errors del seu passat, va voler voler acabar amb el seu passat. Un cop va sentir i admetre que s'havia equivocat, va voler canviar la direcció de la seva vida, va veure que, fes el que fes, seguia portant sota la pell aquesta tinta de la que no es sentia orgullós. Unes marques físiques que, dia a dia, li recordaven què havia estat en un passat, negant-li les portes a refer la seva vida, lluny de l'odi, el racisme i la intolerància.
Per poder encaminar-se, va decidir sotmetre's a diverses operacions de cirurgia per poder-se treure aquests símbols de la seva pell.
Tots estem d'acord que, amb el fet de treure's una tatuatges no n'hi ha prou i aquest home ha estat jutjat molts cops per això, però... no és un gran pas per refer la seva vida? És cert que res ni ningú pot canviar el seu passat, però personalment, valoro molt la seva decisió i els seus objectius presents i futurs. Probablement, aquest home ha causat grans mals i ha deixat cicatrius en els demés que no es podran borrar com els seus tatuatges, però, acceptant el seu error i intentant canviar, tot i rebre constantment amenaces de mort, tant ell com la seva família, em sembla que és símbol de convenciment de tot el seu penediment. Donant la cara ara, que el mal ja està fet. No trobeu que tots tenim la oportunitat o la necessitat de ser perdonats i de rebre una segons oportunitat? Aquest home està intentant canviar, l'hem de jutjar per el que va fer, o per el que intenta ser? Considero que no hem de ser tant severs, ja que de l'error s'aprèn.
Bryon Widner s'ha equivocat, ho ha vist i ho intenta canviar. Això és, molt més del que nosaltres estaríem capacitats a fer. Millor tard que mai, així que, encara que sembli una mica il·lusa, jo crec en que les persones podem canviar, en que tots mereixem oportunitats si lluitem per un canvi. Qui som nosaltres per negar aquest dret a una persona que lluita per sentir-se en pau amb ella mateixa i millorar la situació de totes les persones a les que ha fet mal?
Hi ha molt a pensar, i molt a debatre amb aquest tema. Però voler és poder. Hem de ser valents i admetre que no som perfectes, que ens equivoquem. I hem de saber també que hem de tenir el valor de canviar, encara que ens sembli que és tard. Una aparença no ho és tot, però molts cops ens jutgen per ella. No és just, però és real. Quants cops se'ns han tancat portes per la nostra imatge? I quants cops no hem volgut canviar per ser acceptats nosaltres mateixos? Abans d'opinar, cal comprendre, escoltar i valorar. Espero de tot cor que aquest home tingui la paciència d'aguantar, de canviar, de ser millor com a persona i d'aconseguir el seus propòsits i ningú li pot negar aquest dret. Ànims i endavant!
Fonts consultades:
http://www.adl.org/racist_skinheads/default.asp
http://vkb.isvg.org/Wiki/Groups/Vinlanders_Social_Club
http://www.planetacurioso.com/2011/11/01/un-hombre-borra-su-pasado-racista/
No hay comentarios:
Publicar un comentario