Immigració i Política

Després de l'última classe que vam tenir el passat dimecres, i l'intens debat que vam tenir sobre la possibilitat que els immigrants a Espanya poguessin votar, em vaig quedar amb curiositat i vaig seguir buscant les bases o requisits reals per permetre que una persona immigrada al nostre país pugui votar, ja que cap de nosaltres ho tenia molt clar.

Deixo aquí dos dels links que més em va convèncer:
http://www.parainmigrantes.info/requisitos-para-poder-votar-en-las-proximas-elecciones-municipales/

http://www.december18.net/es/article/espana-que-hacer-para-poder-votar-en-las-elecciones-municipales-de-2011

En ambdues pàgines queda clar que els immigrants tenen els mateixos drets que nosaltres en el nostre territori. Aquests han d'haver residit al país un mínim de cinc anys i ser majors de 18 anys, amb els papers en regla. Per tant, cap dels requisits que nosaltres havíem plantejat a classe es donen realment.
No es poden fer examens de coneixements que ni tan sols nosaltres mateixos passaríem, tot i tenir un graduat escolar obligatori que així ho hauria d'acreditar.

Per tant, si una persona de 18 anys del nostre país pot votar, tot i no haver aprovat l'ESO, com és molt freqüent, què determina que un immigrant de 18 anys que ha residit a Espanya més de cinc anys o menys no té els mateixos coneixements de política o més encara que una persona de 60 anys que sempre ha residit aquí?

Són moltes les incoherències que es van donar en el debat de classe, però crec que realment el que la majoria tenien era por. Por que persones d'altres nacionalitats residents a Espanya, prenguessin el control d'un país que actualment, ha perdut una mica el seu rumb.

Aquesta imposició de traves polítiques, no és també una altra forma de racisme més acceptat? Què determina que no tots puguem tenir els mateixos drets a un mateix territori geogràfic? Què passaria si nosaltres mateixos fóssim immigrants? Tindríem la mateixa concepció de restricció de vot?

És cert que pot ser que m'equivoqui i que probablement la majoria no tenen la mateixa concepció que jo en aquest tema, però per mi, tots som iguals i una persona equival a un vot independentment d'on venim.

"Homenatge a l'immigrant"

Aquest cap de setmana he anat a Andorra i al bell mig de la Plaça del Poble d'Andorra la Vella vaig veure una escultura de ferro amb una maleta a la mà que em va sobtar molt. Al aconstar-m'hi vaig veure una inscripció que deia "Homenatge a l'Immigrant". Aquí us deixo les fotos que vaig fer-li.

M'he informat una mica per saber el significat real de l'escultura i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres, ja que considero que es pot relacionar amb el Síndrome d'Ulisses que vam tractar a la passada sessió.
L'escultura "Homenatge a l'Immigrant" és una homenatge, com bé indica el seu nom, a l'immigrant feta per Antonio Tenreiro i cedida a la capital d'Andorra per la Casa de Galícia.

Aquesta figura porta una maleta a la mà que expressa la vivència de totes aquelles persones que, per diversos motius, van haver d'immigrar a Andorra i també vol servir de recordatori per totes aquelles persones que van haver de sortir del seu país per baixar a Barcelona a treballar, o bé a França pel mateix motiu. Segons el seu autor, l'escultura expressa tots aquells sentiments contradictoris entre il·lusió, esperança, por, pena per deixar el país de procedència,... que en el cas de Tenreiro va viure de primera mà, en haver d'immigrar a Andorra.

En definitiva, aquesta escultura vol servir per recordar totes aquestes situacions i també recordar a tothom, tant residents com visitants d'Andorra per donar una imatge d'una ciutat intercultural. Només em cal preguntar, realment, la pràctica de la ciutat deu ser tant intercultural?

La gent és racista?

Posant-me al dia amb aquesta assignatura he pogut comprovar com encara hi ha un debat sobre si les persones són o no són racistes. Doncs bé, encara que tard, m'agradaria poder compartir la meva visió al respecte.

Personalment considero que les persones sempre hem tingut una certa a por a tot allò que ens és desconegut, o simplement diferent a nosaltres, per tant, crec que cadascú de nosaltres tenim una petita postura racista a l'interior que no sempre volem reconèixer.

Sempre parlem que som tolerants, que no som racistes, que no tenim problemes amb les persones nouvingudes al país però... quants de nosaltres no mirem malament a persones diferents a nosaltres al metro quan se'ns acosten? quants no sentim desconfiança per les nits en carrerons foscs quan ens creuem amb persones diferents? Generalitzant una mica, diria que quasi tots algun cop hem patit aquestes situacions.

Des del meu punt de vista, la nostra educació és la que ens ha determinat així. Hem crescut en un moment de plena immigració, on des de petits, hem vist diferències entre nosaltres i altres companys i com, la majoria d'adults no reaccionaven com estava previst. Així doncs, considerant que, no tenim res en contra de persones d'altres nacionalitats però sentim un respecte cap a aquells que no són com nosaltres, podríem dir que som racistes per por o per desconeixement? Com així els nens petits que no senten aquesta por, tenen tantes facilitats per relacionar-se amb persones nouvingudes? No donen importància als pocs trets físics que ens diferencien o bé, encara no han estat manipulats en opinió per la societat actual que parla sense conèixer? Aquest tema dóna molt per parlar...

Salomón-Bassir

A l'assignatura d'Interculturalitat i Immigració vam veure un curtmetratge d'Ignacio Lasierra titulat Salomón. 

Aquest narra la història d'un noi subsaharià, Bassir, que arriba a un petit poble d'Espanya per poder treballar en el cultiu de fruita i poder subsistir junt amb un grup de nois de la seva mateixa nacionalitat amb els que comparteix casa. Aquests joves no estan gaire integrats al poble, on hi predominen moltes persones majors. 

Bassir, durant el seu temps lliure, es dedica a observar a dues persones majors, Eusebio i Joaquín, jugant a la petanca a un parc del poble. Des d'un principi, es veu que l'Eusebi no vol tenir tracte amb ells sense tenir cap motiu aparent. Són un grup de persones que no causen problemes, i tot i així, no són ben vists. 

Un dia, Bassir es sent amb la curiositat de provar de jugar a la petanca amb ells i agafa una de les boles de l'Eusebi per provar-ho. Aquest, en veure-ho perd el control literalment i vol colpejar-lo. Afortunadament, Joaquín és a temps per parar-lo.

Bassir comenta aquest incident als seus amics, i tots diuen que ells no es deixarien tractar així per un "vell amargat". Bassir, en canvi, defensa a Eusebi dient que tenia dret a enfadar-se ja que les boles eren seves. El dia després, Bassir torna a anar al parc on acostumen a jugar aquests homes i es disculpa a l'Eusebi. Aquests fan les paus i s'aniran coneixent mica en mica. 

Finalment, hi ha molt bona relació entre aquests tres personatges, fins al punt que Bassir participarà amb Eusebi i Joaquín al torneig anual de petanca que es fa al poble durant les festes d'aquest. Eusebi, que s'encarrega de l'inscripció del torneig, anomena al Bassir com a Salomón, fet que aquest no comprèn. 

El mateix dia del torneig, Eusebi va a buscar al Bassir a casa seva i es troba que aquest ha hagut de marxar per motius de feina i que els ha deixat de banda i sense un tercer jugador per la partida de petanca. En un principi, Eusebi s'enfada amb Bassir, que l ihavia deixat una nota dient "Gracias Usebio, se acorda para siempre: Bassir". La primera reacció d'Eusebio és de rabia, d'impotència,... però mica en mica, sent com una mena de melancolia i pena pensant que Bassir ha marxat.

Des del meu punt de vista, de manera molt natural, es tracta el tema del racisme "sense motius". D'aquesta manera és com Eusebio aprèn o comprèn que les persones d'altres nacionalitats no són negatives en absolut. Per tant, podríem parlar d'una acceptació recíproca d'aquests dos protagonistes de nacionalitats diferents. 

Podem concloure que el desconeixement cap a altres persones o cultures és una de les causes del racisme? 

La primera sessió:

21/09/11

Avui ha començat l'assignatura de "Interculturalitat i Immigració", assignatura optativa de tercer del Grau de Pedagogia de la UB. Durant aquesta primera sessió, a la que no he pogut assistir, degut a una motius personals, es va presentar el professor Enric Prats i va explicar com s'havia planejat l'assignatura. Per començar va comentar la necessitat d'obrir aquest blog on, setmana rere setmana anirem comentant el què anem fent a les sessions de cada dimecres i podrem reflexionar una mica sobre el què s'ha tractat de manera personal, podent-ho compartir amb tots els nostres companys fent un seguiment de diversos temes d'actualitat relacionats amb l'assignatura. Haurem de resoldre un cas pràctic, un dossier de lectures i finalment una prova de síntesi. 

Així doncs, després de clarificar una mica com seria l'assignatura, s'ha realitzat la primera activitat del curs. Aquesta consistia en analitzar un seguit d'onze frases. (Ex. en general la gent és racista)

M'hagués agradat poder estar en aquesta primera sessió perquè és la primera presa de contacte amb aquesta, amb els companys i entendre millor com anirà aquesta assignatura. Hauré d'esperar a la pròxima sessió.