Salomón-Bassir

A l'assignatura d'Interculturalitat i Immigració vam veure un curtmetratge d'Ignacio Lasierra titulat Salomón. 

Aquest narra la història d'un noi subsaharià, Bassir, que arriba a un petit poble d'Espanya per poder treballar en el cultiu de fruita i poder subsistir junt amb un grup de nois de la seva mateixa nacionalitat amb els que comparteix casa. Aquests joves no estan gaire integrats al poble, on hi predominen moltes persones majors. 

Bassir, durant el seu temps lliure, es dedica a observar a dues persones majors, Eusebio i Joaquín, jugant a la petanca a un parc del poble. Des d'un principi, es veu que l'Eusebi no vol tenir tracte amb ells sense tenir cap motiu aparent. Són un grup de persones que no causen problemes, i tot i així, no són ben vists. 

Un dia, Bassir es sent amb la curiositat de provar de jugar a la petanca amb ells i agafa una de les boles de l'Eusebi per provar-ho. Aquest, en veure-ho perd el control literalment i vol colpejar-lo. Afortunadament, Joaquín és a temps per parar-lo.

Bassir comenta aquest incident als seus amics, i tots diuen que ells no es deixarien tractar així per un "vell amargat". Bassir, en canvi, defensa a Eusebi dient que tenia dret a enfadar-se ja que les boles eren seves. El dia després, Bassir torna a anar al parc on acostumen a jugar aquests homes i es disculpa a l'Eusebi. Aquests fan les paus i s'aniran coneixent mica en mica. 

Finalment, hi ha molt bona relació entre aquests tres personatges, fins al punt que Bassir participarà amb Eusebi i Joaquín al torneig anual de petanca que es fa al poble durant les festes d'aquest. Eusebi, que s'encarrega de l'inscripció del torneig, anomena al Bassir com a Salomón, fet que aquest no comprèn. 

El mateix dia del torneig, Eusebi va a buscar al Bassir a casa seva i es troba que aquest ha hagut de marxar per motius de feina i que els ha deixat de banda i sense un tercer jugador per la partida de petanca. En un principi, Eusebi s'enfada amb Bassir, que l ihavia deixat una nota dient "Gracias Usebio, se acorda para siempre: Bassir". La primera reacció d'Eusebio és de rabia, d'impotència,... però mica en mica, sent com una mena de melancolia i pena pensant que Bassir ha marxat.

Des del meu punt de vista, de manera molt natural, es tracta el tema del racisme "sense motius". D'aquesta manera és com Eusebio aprèn o comprèn que les persones d'altres nacionalitats no són negatives en absolut. Per tant, podríem parlar d'una acceptació recíproca d'aquests dos protagonistes de nacionalitats diferents. 

Podem concloure que el desconeixement cap a altres persones o cultures és una de les causes del racisme?