Personalment considero que les persones sempre hem tingut una certa a por a tot allò que ens és desconegut, o simplement diferent a nosaltres, per tant, crec que cadascú de nosaltres tenim una petita postura racista a l'interior que no sempre volem reconèixer.
Sempre parlem que som tolerants, que no som racistes, que no tenim problemes amb les persones nouvingudes al país però... quants de nosaltres no mirem malament a persones diferents a nosaltres al metro quan se'ns acosten? quants no sentim desconfiança per les nits en carrerons foscs quan ens creuem amb persones diferents? Generalitzant una mica, diria que quasi tots algun cop hem patit aquestes situacions.
Des del meu punt de vista, la nostra educació és la que ens ha determinat així. Hem crescut en un moment de plena immigració, on des de petits, hem vist diferències entre nosaltres i altres companys i com, la majoria d'adults no reaccionaven com estava previst. Així doncs, considerant que, no tenim res en contra de persones d'altres nacionalitats però sentim un respecte cap a aquells que no són com nosaltres, podríem dir que som racistes per por o per desconeixement? Com així els nens petits que no senten aquesta por, tenen tantes facilitats per relacionar-se amb persones nouvingudes? No donen importància als pocs trets físics que ens diferencien o bé, encara no han estat manipulats en opinió per la societat actual que parla sense conèixer? Aquest tema dóna molt per parlar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario